INCORPORACIÓ DE LES TIC/TAC A L'AULA

Projecte 1x1. Canvis que es produeixen o s'han de produir a la pràctica educativa amb la integració massiva de les tecnologies.

Edu3.cat




Un cop assolit el canvi, caldrà introduir alguns dels conceptes que impliquen un veritable canvi metodològic:
  • Enfocament al treball competencial
  • Dinàmiques de treball en grup
  • Fonaments en treball col·laboratiu
  • Treball per projectes.
  • Gestió de xarxes d'aprenentatge (cicle superior)




L'escola té un paper significatiu en l'ensenyament de processos sistemàtics de descobriment, selecció, organització, comprensió i comunicació. D'això que el treball amb tecnologies a l'escola ha d'apuntar més que al domini purament instrumental de la tecnologia, a la seva utilització en forma creativa i crítica en entorns de reflexió, debat i aprenentatge significatiu.
D'aquesta manera, la integració pedagògica de les tecnologies suposa concebre-les:
  • Com a recurs didàctic i, també, com a objecte d'estudi i reflexió, mitjà d'expressió i producció, i mode de gestió del coneixement, en funció d'objectius pedagògics.
  • Com a part d'un projecte transversal, guiat per propòsits d'ensenyament i entendre l'oportunitat de perseguir finalitats culturals, socials i polítiques: construcció d'identitats, visibilització, comunicació, formació i participació ciutadana.
  • Com a components d'entorns d'aprenentatge, reflexió, comprensió i comunicació, combinables amb altres recursos, en les diferents matèries curriculars.
La integració es potencia en:
  • Alternar instàncies individuals i grupals de treball a través de dinàmiques col•laboratives.
  • Apuntar a l'autonomia de l'alumne, guiat pel docent, i al desenvolupament de competències per a la participació en la vida pública: aprendre a aprendre, gestionar informació i comunicar-se.
  • Gestionar recursos, espais i temps de manera flexible i atenent a la complexitat del context i dels continguts a ensenyar.
  • Dissenyar la interacció entre els estudiants en l'espai de l'aula i en el virtual.
  • Gestionar la diversitat de tasques en simultaneïtat i l'articulació d'instàncies presencials i en línia.
  • Incorporar preguntes relatives a les dinàmiques socials i culturals dels mitjans de comunicació i de les tecnologies, així com les relacionades amb els missatges i continguts que s'hi produeixen, comparteixen i fan circular.
  • Dialogar amb els consums culturals juvenils i prendre'ls com a punt de partida per a la reflexió i construcció de nous coneixements i produccions.

Així, el treball d'acord amb aquesta guia d'edició implica, d'una banda:
  • Conèixer els nous llenguatges
  • Acostar-se a les “noves cultures”
  • Repensar estratègies d'ensenyament
  • Dissenyar propostes didàctiques
  • Intentar escurçar les escletxes generacionals
I, d'altra, requereix:
  • Involucrar-se
  • Treballar col•laborativament en equips institucionals
  • Enfortir el rol i l'autoritat del docent en els processos de construcció de coneixement entorn de les tecnologies i amb les tecnologies

D'acord amb els punts exposats anteriorment, proposem aquí alguns elements de treball, estratègies d'aprenentatge que afavoreixen la creació, la construcció i l'anàlisi de coneixement: mapes conceptuals, blocs, wikis, i webquest. Alguns els treballarem durant aquest curs.


L'estudi “Expectativas y temores docentes ante la implementación de las TIC en los centros educativos” -J. Riera, M.A. Prats, X. Ávila, P. Sánchez, N. Núñez. Facultad de Psicología y Ciencias de la Educación. Universidad Ramon Llull. Barcelona - se centra en el discurs dominant en el sí del professorat respecte de la integració de les tecnologies al procés d'ensenyament-aprenentatge.
Categoritza expectatives i temors dels docents en base a aquest discurs. Com a resultat, conclou que les expectatives que genera l'ús de les tecnologies són:
  • Ús de recursos multimèdia per tal de millorar l'exposició de continguts a l'aula, referit a que les tecnologies poden facilitar l'exposició de continguts a classa, sobre tot per que els recursos multimèdia capten l'atenció de l'alumnat.
  • Ús de recursos interactius per a millorar el treball de l'alumne. Centrat en les possibilitats de personalitzar l'aprenentatge emprant programes interactius que permeten l'exercitació de conceptes explicats prèviament per tal que l'alumnes avanci al seu propi ritme, reforçant o avançant.
  • Millora de la comunicació entre els diferents agents. Centrada en aquells recursos tecnològics que faciliten la comunicació docent-alumne, docent-docent i escola-família.
  • Accés a gran quantitat d'informació. Centrat en la possibilitat d'accés a informació que fins fa poc era restringida a institucions acadèmiques.
A partir de les expectatives exposades, l'estudi planteja la funció que ha de desenvolupar l'escola, en termes de “l'escola no ha d'ensenyar allò que ja s'aprèn fora” i apunta a que es requereix el treball centrat en noves competències:
  • Cal ensenyar a cercar, valorar i treballar amb la informació
  • Cal treballar des de l'escola amb els mitjans de comunicació, facilitant recursos per a la selecció, per a fer una lectura crítica i per a exercir un ús responsable dels mitjans en el context de la cultura mediàtica actual.
Tot plegat, comporta una expectativa de canvi global de l'escola, que s'adapti a la societat de la informació i del coneixement i que es pot produir basant-se en les següents premisses:

  • Canvi en la relació eductiva i del rol del docent i de l'alumne. El docent no és el transmissor de coneixemnent, ha de ser l'animador del procés d'aprenentatge.
  • Canvi a les aules. L'espai aula requerirà la disponibilitat de tecnologia “invisible”, de la mateixa manera que ara s'utilitza la pissarra o la llibreta.
  • Canvi en la metodologia docent. En aquest cas el canvi no vindrà per l'ús de les tecnologies però es reconeix que el seu ús és imprescindible.

El mateix estudi categoritza els temors del professorat respecte de la integració de les tecnologies. Es basa en les opinions divergents dels docents que en consideren necessari l'ús quotidià i són promotors del canvi i aquells que no veuen la necessitat com a prioritària i, fins i tot, ni tan sols convenient.
Aquests temors es concreten en:
  • Disponibilitat de temps, en el sentit que la tasca docent integrant tecnologies en lloc d'estalviar temps, l'incrementa.
  • Canvis metodològics que comporta. Bona part dels docents està preocupat per quin ha de ser el canvi metodològic i la nova relació educativa que s'ha de desprendre del bon ús de les tecnologies.
  • Formació necessària. Es manifesta una manca de formació tant tecnològica com pedagògica, malgrat hi ha més preocupació per la primera que no pas per la segona.
  • Escletxa entre les habilitats dels alumnes i les dels docents.
  • Exigències curriculars estrictes.
  • Seguretat de que l'ús de les tecnologies millori l'aprenentatge.
  • Mecanismes d'avaluació. No s'imagina com haurà de ser el mètode d'avaluació per tal que reflexi l'aprenentatge real dels alumnes.
Realment, segueix dient l'estudi, darrera aquests temors s'amaga la manca de domini tècnic, de destresses en l'ús dels recursos. Això fa que s'hagi d'invertir més temps del necessari en el treball amb tecnologies i genera una manca de confiança en el propi docent respecte del seu treball. Es detecta una por recurrent a “fer el ridícul” davant els alumnes. D'això es desprèn la necessitat d'una bona formació tècnica del professorat.
Una altra dificultat és la configuració dels espais físics (aules) que, en molts casos, no s'adeqüen a un bona integració de nous recursos i de treball amb metodologies cooperatives.
Davant aquesta situació, el professorat es troba en la necessitat de fer front a factors, a canvis que no sap ben bé com abordar i que no soluciona simplement amb un bon domini de la tecnologia. Fan referència a aspectes tan importants com la creació i distribució de coneixement, l'alfabetització digital i les necessitats dels estudiants.

Aquest anàlisi es conclou en anar més enllà dels aspectes purament tècnics i de fer front a una autèntica renovació de l'escola, a un canvi metodològic i de gestió que permeti els centres educatius donar resposta a les demandes de la societat actual.
==

QUE VOLEM CONCRETAR EN AQUEST CURS==
La programació didàctica haurà de determinar:
  • Quins recursos d'ensenyament-aprenentatge utilitzarà (de creació pròpia, d'editorials o compartit a la xarxa per altres autors) i en general seleccionar quins continguts digitals s'empraran.
  • Quina és la metodologia escollida per a cada situació didàctica particular (classe magistral, treball per projectes, aprenentatge cooperatiu, recerca individual, exercitació sistemàtica, resolució de problemes…)
  • A través de quina via s'accedirà als materials (intranet, plataformes EVEA de centre o externes, wikis, webs obertes, xarxes socials…).
  • Amb quin programari educatiu general o específic (ja sigui instal.lat localment o tipus eines web 2.0) vol fer treballar l'alumnat (aplicatius ofimàtics, d'edició, disseny i tractament d'imatges, audiovisual, de simulació, de programació,…).
  • La temporització i la dinàmica d'aula pel que fa a combinar l'us de l'ordinador i els continguts digitals amb altres recursos didàctics analògics (jocs, llibres, quaderns, materials de dibuix i pintura, instruments musicals, materials manipulatius, instruments i estris de laboratori, eines i màquines de taller,…). No s'ha de perdre de vista que l'objectiu principal de la tasca docent és aconseguir l'aprenentatge de l'alumnat. I per a això no es pot tenir una visió restringida al camp digital i s'ha d'estimular totes les capacitats cognitives potencials (veure intel.ligències múltiples de gardner).
  • La modalitat d'ús i interacció amb diferents perifèrics a nivell d'aula com ara pissarres digitals, racons d'impressió, càmeres digitals, reproductors multimèdia o telèfons mòbils, per citar-ne alguns.
  • Les activitats, els instruments i els procediments d'avaluació amb els quals s'haurà de fer seguiment de la tasca de l'alumnat. Cal pensar en evolucionar cap a un quadern de notes digital del professorat que faciliti el registre d'anotacions dels diferents ítems avaluables. Ensenyar i aprendre digitalment per acabar fent avaluacions finalistes en format de prova escrita individual sobre paper no té massa sentit, s'ha de ser coherent amb l'entorn 1×1.




Per tant, la formació hauria de contemplar les següents premisses:
  • Formació individual i grupal, formació en equip entre el professorat.
  • Incidir en l'aprenentatge informal com a font d'informació i d'aprenentatge entre professionals i experts. Utilització d'eines col·laboratives d'intercanvi: xarxes socials, wikis, blocs, fòrums. Intentar evitar els entorns tancats, optant per fòrmules obertes.
  • Treball en format semipresencial, centrat en les experiències d'aula enriquides competencialment amb l'ús de les tecnologies adients.
  • Ús de metodologies constructivistes: aprendre fent, limitar les exposicions i incidir en el desenvolupament de tasques. Activitats centrades en l'aprenentatge actiu.
  • Treball amb serveis 2.0 i plataformes en línia per tal de facilitar la ubiqüitat.
  • Centrar-se en activitats transferibles a l'alumnat.
  • Incidir en les bondats del treball de construcció cooperativa, compartir.
Finalment, destacar la importància de les aportacions escrites front les orals, malgrat representa major esforç, també comporta major implicació i durabilitat dels aprenentatges.
El "Manual de aula de e-learning para docentes" pot ser un recurs interessant.




BIBLIOGRAFIA:

Apunts extrets de :
1X1
Formació TAC. Cursos telemàtics.
http://www.xtec.cat/formacio/index.htm
http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/index.htm


QUÈ ÉS EL LLIBRE DIGITAL

Llibre de text digital

Llibre digital/ pel que fa als objectius dels projecte, vol dir ‘continguts en format digital' que:
  • abracen la totalitat del currículum oficial de les matèries que tenen com a objecte i que fan servir en un grau raonable la potència del mitjà digital, i inclouen animacions, simulacions, vídeos, etc. amb objectius combinats de transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc.
  • estan integrats per mòduls o seccions més o menys equivalents als capítols d'un llibre de text convencional, amb una interfície d'usuari i una operativa d'utilització comunes.
  • inclouen algun tipus d'itinerari suggerit que enllaça els diferents mòduls que composen el contingut d'una matèria.
  • contenen un cert nombre de recursos o de referències a recursos que es troben a Internet per completar la part sistemàtica de l'aprenentatge.
  • faciliten també la realització d'exercicis d'autoavaluació per tal que l'alumnat pugui verificar el seu propi aprenentatge, i exercicis d'avaluació perquè aquest aprenentatge el pugui verifica el professorat; i tot això de la manera més automatitzada possible.
  • estan a disposició del professorat (exposició/ensenyament) i de l'alumnat (estudi/aprenentatge), igual que els llibres de text clàssics.
No són, per tant, simples transcripcions a format PDF, HTML estàtic dels llibres de text en paper, ni tampoc llibreries de recursos amb models d'utilització iguals o diferents que cada professor ha d'enllaçar a fi d'impartir la seva matèria.
Aquesta definició s'ha de veure sota la llum de l'objectiu immediat del Projecte: oferir unes eines i uns recursos TIC que permetin una transició sense problemes al nou context digital basat en eines i entorns digitals en la gran majoria dels centres educatius, i deixar en un termini més o menys curt els llibres en paper o el concepte de llibre de text tal com s'ha entès tradicionalment.
Altres recursos digitals són continguts educatius en format digital enfocats a un tema o un objectiu educatiu concret que es poden utilitzar de manera lliure en una seqüència temporal que cada docent ha de decidir.





PRACTIQUEM -LLIBRES DIGITALS

LLIBRE WEB SANTILLANA
LLIBRE WEB MCGRAWHILL
LLIBRE WEB VICENS VIVES
LLIBRE WEB OXFORD
LLIBRE WEB CASTELLNOU
LLIBRE WEB TEIDE
LLIBRE WEB CRUÏLLA
LLIBRE WEB BARCANOVA